9 o Nou?

Sembla el mateix, a mi també m'ho semblava, més no. El número que jo vaig posar, el dia del meu aniversari d'enguany, era el 9. Jo pensava que era el Nou, que seria un Nou Any. Un any ple de bondat, de felicitat, de benaurances, de... no sé, de moltes coses.

Vaig marxar del 8, d'una buidor terrible, epidèmies terribles, difunts, tristors. No va ser pas un bon any. Evidentment, va ser d'aquells que un no vol ni recordar. La meva esperança era l'any nou, el 9, de veritat, nou, més no va ser així.

Aquell 9 no era el Nou que jo esperava. Jo esperava un any carregat de novetats, de salut (sobretot), de tranquil·litat, de feina, d'amistat, familiar i pau. Jo volia que aquell Nou, fos nou de veritat.

Aquest 9 em va dur dues setmanes a l'hospital. Sí que va ser una cosa nova, més no la que jo volia. Jo volia felicitat, tranquil·litat i poder gaudir de bona companyia, de la família i dels bons amics, més no del dolor, de l'avorriment de l'habitació, i del sofriment de la soledat. Allò no era el Nou que jo esperava.

Ara em toca tranquil·litzar-me. Ja sé que, a aquest any, encara li queden uns quants dies i que pot passar de tot, però jo tinc l'esperança que, el que havia de passar, ja ha passat i que, de moment, l'únic que ens espera és, uns dies tranquils i fruir-los amb totes les persones estimades i... poder pastar fang, això si, perquè això, per mi, sí que és vida.

® Roser Segura i Riera | juliol 2022