Collint flors, admiro l'aigua,
que baixa, a poc a poc,
salta d'una pedra a l'altra
i et somriu, si ets a prop.
El Sol, que tant se l'estima,
el pinta de molts colors,
i ell, content, canta i canta
mentre va regant les flors.
L'aigua del riu, que s'amaga
en mig d'arbres, rocs i flors,
neix a dalt de les muntanyes
passejant majestuós.
I les papallones el miren
com un infant petitó.
I si mai l'aneu a veure
i el veieu molt silenciós,
no patiu, no és de tristesa,
perquè ell, que és riu, riu sempre,
perquè és un riu de debò.
® Roser Segura i Riera | agost 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada