Teresa

Ha vingut una oreneta, que no havia vist mai, a la finestra i ha marxat de pressa, un xic... avergonyida... o potser molt trista, no sé. He trobat estrany la seva visita, silenciosa, ràpida, i m'he preguntat què volia dir-me. Ben segur que no era cap alegria... Llavors una veu, suaument m'ha dit, que tu, estimada amiga, has marxat per sempre.

Has marxat. Més, jo crec que no pas sola, ell t'estava esperant. Ha vingut a buscar la seva estimada, a aquella que no volia deixar mai sola. Amb la que va compartir il·lusions i fantasies. I amb què va obrir les portes del cor als amics, als veïns, als companys i, no cal dir, als fills i nets i a tota la seva família, sí, d'aquella que en parlava tant.

Ja no caminaràs sola, ell et durà sempre de la mà. Passejareu pel cel, jugareu amb els estels i contemplareu els núvols que, ben segur, a dalt del cel, són més bonics i alegres. També ens contemplareu i ens enviareu la bondat dels àngels, per consolar-nos i acceptar la vostra absència.

Et recordarem sempre, no amb dolor, amb enyorança. De totes maneres, estic segura, que estareu molt a prop del nostre patró Sant Jordi i de la bona i generosa Santa Teresa. Ells no us deixaren mai de fer companyia.

Pregueu per nosaltres, perquè un dia ens puguem trobar tots i continuem estimant-nos.

Que Així Sigui.

® Roser Segura i Riera | agost 2022