He sentit la remor
de l'aigua quieta,l
a remor del seu pas
damunt la sorra,
el seu lliscar damunt dels peixos.
He sentit el seu cantar
damunt les algues,
damunt els coralls i les petxines.
He sentit en l'escuma blanca,
cançons de Sol i de Lluna.
® Roser Segura i Riera | 11 d'octubre de 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada