Dins
la nit de Nadal
tan
quieta, res es mou,
res
no gosa moure's.
I
passa un fred callat...
Una
fulla cau...
és
com la parpella de la nit,
que
cau de son,
calladament,
a poc a poc...
Allà
dalt, com esclat de joia,
brilla
un estel,
no,
no és un estel, és un crit,
és
un plor, és un infant.
Es
un petit nadó.
Es
un crit que trenca
la
quietud de la nit,
que
trenca el son.
El
son que nia
en
el cor dels homes.
És
un plor que es fica a dins,
molt
endins, i s'hi queda.
Un
crit que surt d'un portal,
molt
llunyà, o molt a prop,
molt
llunyà del cor del món.
Molt
a prop de casa meva.
Nadal
2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada