Poc a poc, i suaument,
i, amb un xic de recança,
has baixat a davant meu
quant el vent em ve de
cara.
Tot dansant alegrement,
m'acarones i acompanyes,
i quant caus just als meus
peus
et confons amb les
companyes
Petita fulla d'estiu,
que has baixat avui de
l'arbre,
recordaré el teu volar
quant sigui buida la
branca
Preciós Àvia, com sempre. Molt encertada la fotografia amb el text. Veig que no vas tan peix com deies... Poc a poc, bona lletra i a seguir!
ResponEliminaEl teu nét més guapo,
Dani.
No et conec Dani, però segur que ets guapo perquè pertanys a una familiamolt guapa.
ResponEliminaNo deixis d'animar a la teva àvia perquè segueixi creant bells poemes. Uns poemes que son inspirats per la generositat dels seus sentiments d'amor i tendresa.
Pili
Es una passada tenir un net i una amiga tant macos, si, si, macos de debò, moltes gràcies, ara si que no podré deixar d'escriure, Un petó.
ResponEliminaRoser
La fulla que cau del arbre...!! una preciositat. En la senzillessa hi ha lo immens. Avui te descobert per segona vegada amiga de senpre.
ResponEliminaAmb això tens tota la raó, si, ets l'amiga, l'amiga de veritat,
ResponEliminaT'estimo Roser