Potser
és només cosa meva,
jo
no sé si us passa a tots,
que
cada cop que escric lletres,
les
veig de tots els colors.
Veig
la I, llarga i fina
tota
groga i presumida.
La E, un llaç ample i obert,
pintada
de color verd.
Mireu
la A, que riallera,
tota
vermella i tan alegre.
La
U vol fer por mig amagada,
la
pinto de gris i no s'enfada.
I
la O, tan gran i blava,
És com un badall que mai no s'acaba.
Potser
és només cosa meva,
jo
no sé si us passa a tots,
que
cada cop que escric lletres,
les
veig de tots els colors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada