Pujàvem, a poc a poc, per l'escala estreta del Metro.
Una nena, un noi que duia esclops, una mosca, una àvia i jo.
Per l'altre costat baixaven corrent, uns papers
arrugats i espellofats, amb lletres escrites que no deien res, ja que hi faltaven moltes lletres.
Malgrat tot, continuaven baixant les escales, eixelebrats.
Nosaltres pujàvem acompanyats de la mosca, que no sé on hi devia anar.
La sortida donava just a la plaça i allà, cadascú va agafar un camí diferent.
I la mosca? Ja no la vaig veure més.
Potser anava a la plaça a jugar amb les plantes i amb
les altres mosques?
Vaig continuar
caminant i pensant per què les mosques
pugen les escales fent companyia a la
gent, i perquè uns papers anaven corrent per les escales del Metro.
Ben mirat, tot plegat, era molt estrany.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada