dijous, 20 d’agost del 2015

El vent

El vent i jo
i uns lliris grocs per catifa
 i els pins murmurejant
paraules boniques.

A dalt de tot,
tocant al cel,
vaig parlar en veu alta
al Déu de la terra.

Era just el moment,
no el podia deixar perdre.

I la piuladissa dels ocells
va ser la seva resposta,
en aquell moment de Tabor
just a l'hora de la posta.



Muntatge de Sant Julià amb el Mont Tabor al fons.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada