Els
arbres del meu carrer
llencen
les fulles a terra,
que van
caient a poc a poc
molt tranquil·les
i lleugeres.
S'entretenen al baixar
acomiadant-se
entre elles
per trobar-se
just després
jaient
damunt la vorera.
No són
ni xiques ni grans,
ni
grogues, ni marrons, ni verdes,
tenen
tots els colors del camp,
tots els
colors de la terra.
El groc
del sol de l'estiu,
el verd
clar de l'herba tendra,
el marró
del fang humit,
i del
vent la lleugeresa.
Els
arbres del meu carrer
tenen
les branques resseques,
impacients
miren el cel
acaronant
les estrelles.
I tots
junts arrecerats,
estan
quiets i callats
esperant
la primavera,
i el
vent va pentinant
les
poques fulles que queden.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada