Ets allà al mig, ben plantat,
entre el pomer i la perera,
la teva ombra escabellada,
jau feliç damunt la gespa.
Ja no t’adones del Sol,
ni de la Lluna i les estrelles,
penses tant sols en la mà,
que et va prendre les cireres.
I tot recordant això
i de l’enyorada primavera,
has pintat el teu fullam
vermell de foc i de festa.
L’has pintat a poc a poc,
cada dia una miqueta
d’aquell vermell estimat...
el de les teves cireres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada