Jo dono menjar als coloms

Sí, cada matí m'esperen al terrat de casa 3 o 4 coloms, sempre els mateixos. Amb ells també hi venen altres ocells, com tórtores, merles, pardals i tallarols. Es troben cada dia a l'hora de dinar i es reparteixen el menjar com bons amics. I així cada dia. Jo crec que, al terrat de casa, els ocells s'hi troben bé.

Potser vénen perquè a casa hi troben el menjar que els agrada. Res de l'altre món. A la menjadora sempre hi troben engrunes de pa sobreres. Res més que això, però... suficient per ells.

Ja sé que aconsellen que ningú doni menjar als coloms, però... Com puc dir als coloms que no mengin quan els altres ocells ho fan? No sé com es pot fer. És més, encara que ho sabés no ho faria.

A casa hi ha un malalt que es passa el dia darrere els vidres de la finestra i els ocells, coloms o no, són els seus companys. Fins i tot hi ha un tallarol que, enfilat a la branca d'un petit arbre, pica el vidre de la finestra, com per dir-li:
–Joan, ja no estàs sol, ja sóc aquí. Els meus companys i jo et farem companyia.

Enteneu ara perquè no puc deixar de donar menjar als coloms? Ni a cap ocell que passi pel terrat de casa?

L'únic que puc fer és estimar-los i agrair de tot cor la seva companyia. Ells no saben el bé que fan o... potser sí? Jo sí que ho sé i en Joan molt més, ja que sempre els hi dóna les gràcies amb un somriure.

® Roser SEGURA. 2017.