Estic desolada. Crec que aquesta pàgina en blanc, seria el més apropiat en una situació com la que s'està vivint a Barcelona, per deixar entendre l'angoixa i la ràbia que em domina, així com la impotència d'estar lluny de la ciutat, lluny de casa, lluny de la Rambla i de la gent que necessita l'escalf de tots. De tots, de qualsevol país, religió i cultura.
Costa d'imaginar que una persona, sense dubtar, pugui matar perquè sí, a tanta gent i marxi com si res del lloc del desastre tranquil·lament... Costarà marcar des d'ara en el calendari un aniversari de dol, un aniversari de dol a Catalunya.
Catalunya que s'està preparant per llençar-se a una gran gesta, una gesta com no s'ha fet mai, s'ha despertat plorant. Deixarem de banda aquest projecte tan gran, per acompanyar i per plorar per tota aquesta gent que, sense saber perquè, han deixat la vida a la rambla.
Hem de plorar per aquells familiars que, desesperats, viatgen de molt lluny per recuperar aquells éssers estimats, per enterrar-los.
Algú ha tenyit de sang aquesta terra. Aquesta terra que no té un NO per ningú. Aquesta terra que és terra d'acolliment i que, segons va dir Cervantes, és 'arxiu de cortesia'.
Fa dos dies cridàvem pels carrers 'Volem Acollir...!'
Volem acollir gent de pau, gent desesperada, gent que fuig d'una guerra absurda... Volem acollir persones de bona fe. No volem acollir el mal, no volem acollir assassins, no obrirem la porta de casa nostra a l'odi i al terror.
Ara, la rambla és una verdadera rambla de les flors, flors regades amb les llàgrimes de dol de tanta bona gent vinguda de tot arreu. Que Déu ens ajudi a perdonar aquesta barbàrie. Sols, no ho podrem fer mai.
Podria il·lustrar aquest escrit amb la imatge de la plaça, quant després del silenci la gent va aixecar les mans aplaudint i demanant la pau. Els coloms van aixecar el vol, portadors simbòlics d'aquesta pau tan desitjada.
Roser.
Estiu a Sant julià de Cerdanyola, 2017
Lletra: Xavi Morató · Música: Gerard Sesé
Gràcies es molt encertat
ResponElimina