Vas parar per descansar
a un graó de l'escala.
Ja no podies volar,
les ales no t'aguantaven.
Potser feia massa Sol,
potser el vent t'espantava,
o venies a jugar
al terradet de la sala
La Itziar diu...
Àvia, jo crec que és mort,
aquest ocell de l'escala...
Ara descanses tranquil
tot envoltat de flors blanques.
La pedra rosa és el niu
que et guarda de les gelades.
Petit dol a la sala.
a un graó de l'escala.
Ja no podies volar,
les ales no t'aguantaven.
Potser feia massa Sol,
potser el vent t'espantava,
o venies a jugar
al terradet de la sala
La Itziar diu...
Àvia, jo crec que és mort,
aquest ocell de l'escala...
Ara descanses tranquil
tot envoltat de flors blanques.
La pedra rosa és el niu
que et guarda de les gelades.
Petit dol a la sala.
Roser.
Estiu a Sant julià de Cerdanyola, 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada