dimecres, 24 de gener del 2018

A fet i amagar

Tal com estan les coses, la Poma no surt per res. Ni al balcó, ni a l'eixida ni al terrat a prendre el sol. Allà on li agrada tant de lluir-se quan la miren les veïnes.

Això té una explicació. Té por dels temps que corren. Avui m'he adonat que amaga dissimuladament enmig del seu preciós vestit, unes ratlles molt petites. Són unes ratlles molt fines i no gaire llargues I si ens hi fixem bé, les comptem de quatre en quatre.

Jo diria que, decididament, la meva gata és subversiva. També s'ha tatuat el cap, l'orella i la pota esquerra del darrer. Són ratlles molt difícils de descobrir, ja que les amaga. I les protegeix d'una manera molt valenta. Us ben asseguro que, trobar-les, és un joc de detectius.

Evidentment, la meva gata, s'ha tornat catalanista. Ben segur que jo, l'hi he encomanat el meu patriotisme. Sempre parla català, sempre diu meu, mai s'equivoca. I a l'hora de protestar ella és sempre la primera.

Pica i pica sense parar, amb ràbia, amb la cua a terra. Però d'això, a tatuar-se el vestit, les potes i les orelles... Ho trobo francament fatal. Més ella, d'això, no vol ni parlar-ne.

Però... amb tot el que està passant, és millor no fer-se veure.

® Roser SEGURA. 2018



La meva gata Poma

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada