Potser
algú ens haurà d'ensenyar a caminar de nou. Els catalans hem perdut el camí.
Acostumats a caminar per dreceres, a esquivar el camí ral, a caminar per camins
plens d'obstacles, per camins que no tenen fi. Acostumats a passar
desapercebuts, ara ens adonem que, d'aquesta manera, no arribarem mai enlloc,
potser una mica massa tard.
Esperem que el seny s'imposi d'una vegada i que el nostre camí s'eixampli, i que la fi, aquella fi que tantes persones esperem, puguem gaudir-ne plàcidament, sense por, sense recances, sense crítiques absurdes.
Som massa obedients, massa mesells. Hem d'aprendre a desobeir, només així ens podrem posar a l'alçada d'aquells que treballen, nit i dia, per trepitjar-nos sense pietat, un dia i un altre.
Arribarà aquest dia? Podrem algun dia caminar sols, sense por?
Hem viscut un altre dia trist. Sembla que ens hi anem acostumant, això és el pitjor que ens pot passar. Volem ser un ramat d'ovelles?
Esperem que el seny s'imposi d'una vegada i que el nostre camí s'eixampli, i que la fi, aquella fi que tantes persones esperem, puguem gaudir-ne plàcidament, sense por, sense recances, sense crítiques absurdes.
Som massa obedients, massa mesells. Hem d'aprendre a desobeir, només així ens podrem posar a l'alçada d'aquells que treballen, nit i dia, per trepitjar-nos sense pietat, un dia i un altre.
Arribarà aquest dia? Podrem algun dia caminar sols, sense por?
Hem viscut un altre dia trist. Sembla que ens hi anem acostumant, això és el pitjor que ens pot passar. Volem ser un ramat d'ovelles?
® Roser SEGURA. 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada