A reveure.

Aquest matí 

m'han dit adéu

les últimes orenetes.

Xisclant i volant,

sota d'un cel sense sol,

les he vist tan petitetes...

Jo pensava amb il·lusió

que ens farien companyia

aquest onze de setembre.

I, que volant sense parar,

dibuixarien al cel,

aquest cel sense fronteres,

paraules de llibertat,

paraules plenes d’amor,

d’aquest amor a la terra.

Quan hagi passat l’hivern,

tornaran com ho fan sempre

a contemplar des del cel,

aquesta petita terra.

Tant de bo el seu volar

obri presons i fronteres.

® Roser SEGURA. 2018