Voleien trossets de Sol
ben lligats a les palmeres,
arrapats al pont del riu,
i guarnint les carreteres.
Els camins del meu país,
tots s'han omplert de protesta,
d'un groc net de llum de Sol,
grocs de fe i de certesa.
El dia de la llibertat,
ressonaran cants de festa
i, en mig de cada llaç groc,
hi haurà un pom de roselles.
Quan les portes del dolor
quedin, per fi, ben obertes,
farem volar coloms de pau,
i deslligarem les penes.
Aquest meu país, no serà mai
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada