Però, ben mirat, la terra és el més important que tenim. I, si parlem de terra, parlem del fang. El fang, podríem dir que, és l'essència de la terra, és la terra purificada, és l'ànima, és el tresor amagat que, només nosaltres, tenim el privilegi de transformar en una obra d'art, aprofitant la seva plasticitat i elegància, també la seva manera dúctil d'adaptar-se a les mans.
Deia als meus alumnes, en una escola d'estiu, que volien aprendre a treballar el fang per adaptar-lo a l'escola. Que mai, mai, diguessin als seus alumnes que treballar amb el fang és fer pastetes.
Tota cosa creada mereix un respecte i el fang és, potser de totes les coses creades, la que ho mereix de debò.
Si analitzem totes les coses que al llarg del temps han fet els homes amb el fang, entendrem el perquè als museus tenen sempre un lloc destacat entre les obres d'art.
Per tant, un tros de fang pot esdevenir una meravella, un tresor, una obra d'art amb majúscula.
Tothom, tant els nens com la gent gran, han de respectar cada trosset de fang que passi per les seves mans. D'un petit tros de fang en pot sortir una joia, un penjoll, un fermall, unes arracades i no cal, d'un tros un xic més gran, en pot sortir una tassa, un bol, un plat, etc.
Els primers que van veure que, coent un tros de fang, podien recollir aigua, podien coure menjar posant-lo al foc sense que es desfés... Que podien menjar les sopes, posar aigua al got, per després rentar-lo, per tornar-lo a fer servir una vegada i una altra... devia ser com un miracle.
Al llarg dels temps al fang li han dit molts noms, ceràmica, terrissa, porcellana, gres, mosaic... i segur que a cada país l'han batejat amb un nom diferent, però sempre, sempre el seu verdader nom surt del fang.
Tingueu-ho present.
® Roser SEGURA. 2018.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada