En un raconet del bosc,
sense fer-hi gaire nosa,
uns arbres es protegien
de mirades curioses.
Dels que seuen sota els pins,
d'aquells que admiren els roures,
de tots els que, caminant,
en trepitgen fang i molsa.
Ningú no s'adona mai
d'aquella flor petitona,
que d'un color lila clar,
perfuma el bosc tothora.
Mes, quan arriba l'hivern,
i el fred glaça flors i gespa,
els arbres d'aquell racó
s'engalanen tots de festa.
Aquelles branques tan grans,
sense flors de primavera,
llueixen uns rams daurats
que enamoren i enlluernen.
Els ocells s'han afanyat
a cantar-li cançonetes,
oblidant-se de les flors
i de les tardes serenes.
I en aquell racó amagat,
quan la nit fa de les seves,
d'aquelles perles d'or fi,
se'n fan collars les estrelles.
Roser Segura i Riera | febrer 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada