M'agrada fer volar coloms
i seguir-los amb la mirada.
Passejar-me pel cel blau
i penjar-me a dalt dels arbres,
en aquells branquillons primerencs
és on se'm perd la mirada.
S'ha fet de nit i plou,
tanmateix, avui, la lluna
estarà tota la nit amagada.
No li agraden els coloms,
tampoc la terra mullada,
potser demà, si Déu vol,
la veurem altra vegada.
Roser Segura i Riera | febrer 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada