Doncs, sí. I dones molt importants. Tant que, per poder arribar a fer quelcom, van haver de fer servir un pseudònim, masculí es clar, i passar desapercebudes tant com van poder. Arrossegant tota la vida la culpa de ser dones.
Aquest és, sens dubte, el dia de la dona treballadora. I la que no treballa? Aquesta no te, per no tenir, ni un sol dia remarcat en vermell al calendari.
Els descobridors, van quedar tant satisfets d'aquell prodigi que a partir d'això, i aprofitant la gran idea, el món sencer va començar a dedicar dies a tot. Així, a dojo... a qualsevol cosa estranya que mereixés la pena de remarcar. Fos el que fos, el medi ambient, la Terra, la contaminació, els animals en perill d'extinció, la infància i... perquè no, la dona.
Ella també era una cosa estranya, i fent una gran cosa, la van considerar, junt amb la infància, un element al que se li devia un dia d’atenció. Un dia a l’any, posant-la al mateix sac que les coses estranyes que ens envolten. Amb un dia, ja n'hi ha ben bé prou.
Moltes d'elles ho van agrair, i es van posar a celebrar-ho molt satisfetes. Un dia! Un dia per elles soles! No podran agrair mai prou aquella atenció generosa que els hi regalaven...Però qui va ser l’agosarat que va demostrar tanta saviesa i valentia, en un acte com aquest? Potser un il·luminat. Potser més d’un. Potser un grup que un dia, sense saber que fer, van tenir la gran idea. Potser va ser en un moment de gresca tot fent broma, parlant de qui sap què...
No ho sabrem mai, l'inventor ha quedat a l'oblit, volgudament potser, o per amagar la vergonya de rebaixar la dona a l'alçada de cosa estranya, a la que, per ser tant gran la seva raresa es mereixia un dia per ella sola, per això o per el sol fet de considerar-se més important que el sexe femení, no calia ni presentar-se.
Hi aquí ens teniu, les DONES, tan contentes i agraïdes, celebrant el dia que ens marca com a éssers estranys, i a les que se’ns hi ha de dedicar un dia a l'any. Per que no sigui dit.
© Roser Segura
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada