La rosada li ha rentat la cara
mentre el vent el pentinava.
La Lluna pàl·lida
ho contemplava tot
penjada al mig del cel,
sense adonar-se que
l'hora del seu passeig
havia acabat ja feia estona.
Era tan bonic amb el sol de cara.
que li costava separar-se d’ell.
Ben cert que aquell gegant encantat
va inspirar Wagner la seva melodia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada