Lluna de Nadal

Petita lluna blanca,

que surts cada vespre

voltada de núvols i estels.

Avui estàs trista, i no ser per què.

Per què avui no em mires?

Potser tu voldries

que estigués a prop teu?

Potser és que Nadal

marxa molt de pressa

i s'ha endut, en silenci,

aquell pastor teu.

L'estrella que guia

els Reis d'Orient

s'espera quieta

fins que arribin ells.

No pateixis lluna blanca,

tu sempre estaràs al cel...

tu ja saps que jo t'estimo

i m'agrada estar a prop teu.

No ploris més, petita lluna,

que els núvols, molt a prop teu,

t'abracen i et consolen

i t'envien els estels.

Bona nit, lluna estimada,

amb un petó...

et dic 'Adeu'.

Roser Segura i Riera | desembre 2023

L'avet de festa

Bell avet de branques verdes,

tu, el meu cor, has encisat.

Damunt teu, les neus eternes,

t'han deixat purificat.

Les estrelles agrupades,

damunt teu, han davallat.

I amb son raig de llum de lluna

t'han vestit i platejat.

I en veure tanta bellesa,

mon cor s'ha meravellat.

^© Roser Segura i Riera | 25 desembre 2023

El temps de Nadal

El temps de Nadal

no és pas com els altres,

té un perfum especial,

perfum de neu a les branques.

Nadal fa olor de pi

i ploma d'àngel

olor d'estels i sons de flautes,

de molsa suau i ovelles manses.

Nadal, perfum de cel blau

i rius de plata.

Nadal, cançons de bressol

i olor de palles daurades.

Té un perfum en la mirada

de les persones que passen,

en el somriure dels nens

i d'aquells que els acompanyen.

Perfum de pessebre xic,

perfum de mar i muntanya.

Nadal té un perfum estrany

de suro i molsa gemada.

Respireu aquest perfum

de lliris i roses blanques,

feu que us entri a dins del cor,

i a dins de les vostres cases.

Roser Segura i Riera | desembre 2023

Canteu, infants!

Canteu, infants, cants de Nadal,

canteu ben fort cançons de festa,

que el vostre cant, baixat del cel,

espanti totes les penes...

que les penes d'aquest món

no són pas les vostres penes.

Vostra és la llum del Sol,

vostre, l'àngel de la cova,

és vostre l'estel dels Reis,

vostra, l'alegria nova,

és vostra la nit de Nadal,

nit de cants i xerinola.

Canteu fort quan surt el Sol

cants de grèvol i de molsa,

cançons de mel i mató,

canteu alegres i amb força.

Canteu infants d'arreu del món,

que el Nadal que ja s'acosta,

ens vol a tots molt a prop seu,

tots junts a dins de la cova.

Roser Segura i Riera | desembre 2023

La finestra del Cel

En aquell poble, la Lluna es passejava acompanyada dels estels, contemplant les cases i els camps i envoltada de núvols.

Els nens d'aquell poble sortien a jugar, saltant i rient, però no tenien cap joguina que els agradés.

Ells imaginaven que el millor de tot seria córrer pels camins, empaitant estels, acompanyats de la Lluna. Això era complicat. Més, no per tothom. 

Una nena, des de la finestra de casa seva, després de rumiar-ho molt, va trobar una solució.

Una nit que els estels estaven despistats i la Lluna badava, va agafar uns cordills molt llargs i, a poc a poc, sense fer soroll, va anar lligant, un a un, els estels per la punteta i la Lluna també, ja que aquella nit es passejava de perfil.

Un cop tots els estels i la Lluna van quedar lligats, els nens van pujar al cel i, agafats de les mans, van fer una rotllana al voltant de la Lluna.

D'aquesta manera van tenir un joc nou... però... la veritat és que... no va ser així, doncs va ser un somni de la nena de la finestra.

A ella li hauria agradat molt fer realitat aquell joc, però... no va poder ser. Només era un somni.

© Roser Segura i Riera | novembre 2023

D'on som?

Ningú pot triar on néixer. No ho va poder fer ningú de la família, ni els amics, ni els companys... El nostre país és allà on vàrem veure la llum per primera vegada.

Sí, aquest és el nostre país.

Potser el nostre, no és tan bonic com un altre, potser no és tan gran, ni tan formós, ni tan ric, però... és allà on hem nascut. No vàrem poder triar la meva vida, la teva i la dels altres. Començar allà.

Com pot ser que algú vulgui que siguem d'un altre país?

Tu pots marxar de viatge per estudiar, per curiositat, per conèixer la seva història. Pots anar a un lloc i l'endemà a un altre. El món és molt diferent i molt interessant. Tant els països com la gent que hi viu, però no seran mai el teu país.

Per tant, podem anar a viure a un altre lloc una temporada o per sempre, però això no vol dir que deixem de ser del lloc on vàrem néixer, encara que no sigui el millor del món.

Jo crec que no és cap pecat, que tothom pugui dir, de veritat, del país que sigui, i no fa mal a ningú que ho diguem amb veu alta, i potser, fins i tot cantant, d'on som.

Per això nosaltres, els que vàrem néixer a Catalunya, no podem deixar de dir:

Som i serem gent catalana, tant si es vol com si no es vol...!

® Roser Segura i Riera | novembre 2023

A un arbre del meu carrer

D'un dia a l'altre

t'has quedat despullat.

Una a una, t'ha pres el vent

totes les fulles de dalt les branques

i, no t'has queixat.

Acceptes de bon grat la despullada.

Cada any passa el mateix.

Del verd tendre de fulla xica

al verd brillant de fulla ampla,

per després marxar amb el vent

totes grogues i daurades.

® Roser Segura i Riera | octubre 2023

Costa Brava

D'aquest petit camí

que fa pujada,

em ve a rebre

un perfum de pi

i aigua salada.

Al costat d'una atzavara

a prop d'una ginestera,

contemplo el mar tranquil

que juga prop la ribera.

Aquest petit camí

que puja tot fent drecera,

potser arriba fins al cel

molt a prop de les estrelles.

Jo el deixo que vagi fent,

contemplant d'amunt l'arena

com es confon el color del mar

amb el gris de l'olivera.

® Roser Segura i Riera | octubre 2023

Costa Brava, Mercè Segura. © 1985

On viu el temps?

               El temps és un monstre
           que, a la nit, pren als homes,
           allò que els ha donat al matí.
           (Vladimir Skutina )

           No tenim mai temps de res, no tan sols els més pobres,
           els que no ho són, tampoc.

           Si un dia arribem d'hora i hem d'esperar, perdem el temps.
           I, si no tenim temps, arribem tard.
           Si no sabem on és i a on s'amaga,
           a quin lloc el podem trobar d'una vegada?

           Hi ha qui té temps per tot i no l'aprofita,
           i potser hi ha algú que sempre l'hi falta.
           Tant si ets gran com jove, a vegades, perds el temps.

           El temps és car, però no es compra, ni te'l regala ningú.
           És molt car i no té preu.

           Tots tenim el nostre. És únic. És diferent dels altres,
           però té el mateix nom, es diu Temps.

           N'hi ha molts i molt diferents.
           Temps de goig, de pena, de disbauxa, d'avorriment,
           de somni, de por, de valentia, d'amor, de companyia.

           Temps de por, d'il·lusió, temps perdut...
           Temps de néixer, de vida, de créixer, de viure i de patir.
           El temps de tota una vida i també el temps de morir.

           Cadascú té el seu temps. Qui me'n pot regalar una mica?

           Ara el meu s'està acabant... Es fa tard, ja tornaré un altre dia.
           Potser trobaré allà on viu. Aquell serà un gran dia!

            ® Roser Segura i Riera | setembre 2023

                  

Diada de l'Onze de Setembre 2023

El claustre, 

el sol,

rams de flors

i rialles.

Tots els pensaments són germans,

silenci a les paraules.

Del nostre cor en surt el cant,

l'himne de l'esperança.

Hem d'estar alerta, catalans,

ara és l'hora, no es pot perdre.

La música surt del cor,

els meus ulls,

amb llàgrimes la contemplen.

Ara és l'hora catalans,

defensors d'aquesta terra!

«Catalunya, ciutat gran,

tornaràs a ser rica i plena»

i farem fora aquesta gent,

que ens la volen fer perdre.

Agafats de les mans tots junts,

agermanats, trencarem cadenes,

sigueu valents catalans,

defenseu aquesta terra.

® Roser Segura i Riera | setembre 2023

Homenatge al Comte Guifré
Sant Joan de les Abadesses

El vent que t'acompanya

Camina sense por, Roser,

el vent t'acompanya.

Mira com mou en el cel

els núvols de matinada.

Mira les flors,

com les gronxa alegrement,

rient i abraçades.

No tinguis por, Roser,

la terra és molt plana,

el torrent és lluny,

i l'aigua és molt clara.

Obre els ulls, 

aixeca el cap,

l'arbre et saluda

movent ses branques,

de fulles verdes i grans,

d'un verd brillant,

color d'esperança.

® Roser Segura i Riera | agost 2023

La caseta dels meus somnis

Amagada dalt del cim

i protegida d'un cel blau,

petita caseta blanca,

el teu mirar, em du la pau.

La teva porta ens somriu,

i per un camí d'arbres gegants,

guarnit de floretes blanques,

el meu cor hi va arribant.

I el Sol...,

envoltat de núvols blancs,

enamorat, contempla

la caseta dels meus somnis,

tota sola i petiteta,

aquesta que estimo tant.

® Roser Segura i Riera | agost 2023

Plafó de ceràmica. ® Roser Segura

Tota sola

Tota sola, carretera enllà,

el Sol il·lumina la terra,

cap núvol s'hi pot acostar.

El cotxe roda que roda,

tranquil·lament, va marxant.

Dic adeu a les muntanyes,

i als pobles que em van mirant.

El meu cor li diu al cotxe,

que corri, que corri, si us plau...

A les muntanyes, als arbres,

a les herbes i les flors,

el vent els canta cada dia

belles cançons de colors.

I el Sol, que molt les estima,

els fa molts i molts petons.

Aquesta terra, no està pas sola,

a ella l'acompanyen tots,

els rius, els ocells, els arbres,

i els peixos de colors.

Tan sols jo estic sola

contemplant aquest entorn,

estic trista i enyorada.

A mi, em falta la companyia,

em falta el meu amor.

® Roser Segura i Riera | juliol 2023

Cada dia surt el Sol

El vostre Sol

ha sortit avui.

El sol de l'amor,

el sol de la il·lusió,

el sol de l'esperança,

el sol de la companyia.

El vostre Sol

será, per a tota la vida,

la llum de la felicitat,

el sol de l'alegria.

El Sol d'una gran família,

d'aquesta que tant us estima,

d'aquesta, que us estima tant.

 Vuestro Sol                                            Your Sun
            ha salido hoy,                                  has risen today,
           el sol del amor,                                  the sun of love
         el sol de la ilusión,                           the sun of illusion
      el sol de la esperanza,                         the sun of hope,
       el sol de la compañía.                the sun of the company.

Vuestro Sol                                             Your Sun,
    será para toda la vida                           it will be for life
      la luz de la felicidad,                     the light of happiness
        el sol de la alegría.                               the sun of joy.
 El sol de una gran família,             The sun of a large family
de ésta que tanto os quiere.      the one that loves you so much.

   

Casament de l’Alba i en Jamie,
  Escòcia, 1 de Juliol del 2023  

El dia de Sant Joan

Joan,

ets aquí,

no has marxat,

perquè tu no vols que plori,

tu no vols que estigui trista.

Tu vols que rigui,

tu vols que canti,

tu vols que escrigui

i jugui amb el fang.

Tu no vols que estigui sola,

tu vols que m'acompanyin

els fills, els nets, els amics

i tots els que estimo tant.

No marxis mai...

Si tu no hi ets,

jo no tinc força.

Si tu no hi ets,

estic molt trista.

Si tu no hi ets,

estic molt sola.

No em deixis mai...

jo espero aquí resignada,

el dia que, amb tu marxant,

serè per sempre al cel

la teva companya,

a la que vas estimar tant.

I com que encara molt t'estimo,

t'envio un petó molt gran

aquest dia tan alegre,

el dia de Sant Joan.

® Roser Segura i Riera | juny 2023

A una flor de taronger

Una flor que es marceix

i una fulla li fa ombra.

La pluja fina és el seu plor,

el Sol lluent l'acarona.

No ploris petita flor,

del teu cor naixerà

un fruit dolç,

un fruit que a tots enamora.

® Roser Segura i Riera | juny 2023

Shealeen Louise és una pintora i dissenyadora 

d'aquarel·la botànica de Nashville, Tennessee.

Jordi

        No marxaràs mai del tot,
        el teu cor, sempre serà amb nosaltres,
        la teva veu, el teu mirar,
        les teves lliçons, les teves paraules.
        
        El temps ha passat volant,
        els anys ens recorden dolces trobades.
        Concerts, cançons, passejades...
        Junts hem tocat el fang,
        el foc i els colors que l'engalanen.
        
        Hem passejat pels camps
        contemplant aquelles flors
        que, quietes i amagades,
        curen els mals de la gent
        i l'olor les acompanya.
        Tu les trobaràs al cel
        amb el nostre amor, embolcallades.

        Ens has deixat un gran record,
        de saviesa humil i d'amistat preuada.
        Un dia que ens trobarem tots...
        ens farem una abraçada.

           ® Roser Segura i Riera | abril 2023

Ja és aquí

El cant de les orenetes,

m'ha fet girar els ulls al cel.
Però què fas? Que no ho sabies?
Nosaltres ja som aquí.
Som aquí perquè ella ens crida.
Mira de la prunera les flors,
contempla el somriure del sol,
i escolta el cant dels ocells,
perquè ells, et diran contents
que ha arribat la primavera.

Ara és aquí com cada any,
puntual i riallera,
i tots t'acompanyarem
estimada primavera.
Fa un any que estem esperant
aquest gran sol que ens abraça
i ens obre el cor d'il·lusió.
La nostra esperança és massa.
Mirarem els camps florits
de roselles i ginesta.
I cantarem cançons,
i t'enviarem petons
abocats a la finestra.

® Roser Segura i Riera | abril 2023

La música la porta el vent

Allò que pel cel volava, eren les fulles que el vent feia saltar dels arbres.

No parava, divertit, anava d’un arbre a l’altre, no en tenia pas prou i no es cansava.

Les fulles eren un joc i un tapís preciós, que el cel, feliç, acceptava.

Més, heus aquí, que aquelles fulles, després de volar tant, es van llençar al terra, totes juntes i cansades, amb aquelles amigues, aquelles que durant tant de temps havien viscut juntes a dalt dels arbres.

Un grup de petites i grans, es van refugiar al terrat de casa, a sota l’escala...a prop del roser...a damunt del banc o damunt la taula...fins que van anar baixat i a poc a poc és van arraconar a la paret de la barana, doncs semblava un lloc més segur.

A la paret del fons, blanca i ben pintada, algú havia penjat un ram de petites branques, molt boniques i elegants, eren de l’arbre del veí, que el jardiner havia fet caure.

Aquelles branques, quietes i amb silenci, anaven contemplant aquelles fulles que ja no podien volar i estaven en aquell racó, juntes i abraçades.

El sol anava marxant i el vent l’acompanyava i el silenci va arribar, es va passejar pel terrat i feia petons a les plantes

I quant va ser a la paret per fer un petó a les branques, aquestes li van demanar que no deixés soles aquelles fulles tant maques, que potser, si algú escombres, les llenceria a les flames. El silenci va escoltar la bondat d’aquelles branques i va demanar-li al vent que l’ajudes sens falta, que puges a poc a poc, una a una a dalt les branques.

Al vent li va agradar allò que li demanaven i... sense fer soroll, tant amable, va pujar una a una, a dalt les branques, aquelles fulles, que estaven, quietes i amagades

Les branques les van acollir dolçament perquè dormissin plegades.

Al matí, va tornar el vent, molt discret, només com una bufada, volia contemplar de prop aquelles fulles tant maques, hi els hi va fer un petó, primer un, després un altre, hi potser un altre i prou?...i ell, sense adonar-se va anar despertant aquelles fulles tant maques que dormien damunt les branques.

Va ser llavors, que rient, despertes i esverades, és van posar a cantar cançons alegres, cançons molt maques.

Es van despertar els coloms i tota la gent de casa, i aquell ocell petitó que a les branques es gronxava.

Aquella música celestial ens la va dur el vent, aquell vent de matinada, i ja no marxarà mai més, perquè a tots ens ha agradat, es maca i ens acompanya.

® Roser Segura i Riera | març 2023

Disseny, fotografia i ceràmica de na Roser Segura

Riu avall

Aquesta aigua blava

que va riu avall,

neix a la font blanca

a prop de l'estany.

Ella corre i corre

aiguamoll avall,

i sense pensar-s'ho,

es llença al bassal,

rega les flors blaves,

les roses i els camps,

i escolta com canten

caderneres i pinsans.

Però ella no s'atura...

el pantà l'està esperant.

 

® Roser Segura i Riera | 15 de febrer 2023

 

La lletra de la meva vida.

Se'n va anar, sí.

♪ Se'n va anar, va donar-me la mà... ♪
Les seves estimades mans, tan fredes, van agafar les meves, per última vegada. Moria, a poc a poc, l'amor de la meva vida... I just fa dos anys ja no podia parlar. No podia parlar i es moria.

Em parlaven els seus ulls:
♪ Jo no sé... quina cosa em diria...♪
El silenci és molt gran, és molt llarg, tot i ser silenciós, és massa fort, fa mal al cor.
Com es pot dir adeu, a aquell que no voldries que mai marxés?

♪ Que a un adeu no l'hi cap paraula ♪
Ara sí que em podries dir:
♪ Amor, si és ben cert, que més enllà... fa bon dia... ♪
Els dies llargs i tristos del teu llit, amor meu, s'han acabat per sempre. Ara, tu ens veuràs des del cel. Al cel sempre hi fa "Bon dia".
S'han acabat les penes, la tristesa, el dolor i l'agonia, ara tu ja saps...
♪ Que si un es perd, és que ha trobat l'alegria... ♪

Quan es van tancar els teus ulls, es va fer fosc a dins meu. Ja no et veuré arribar mai més. S'han acabat els teus dies i la teva presència, però, el teu mirar... ♪ Va quedar... per recordar... ♪

Perquè, ell, ♪ Va marxar cel enllà i mai més no tornarà ♪.

Aquesta serà, fins que la meva vida s'acabi, LA LLETRA DE LA MEVA VIDA.

® Roser Segura i Riera | 5 de febrer 2023

Fulles al vent

Aquestes fulles seques

que avui van volant,

t'explicaran coses,

que t'agradaran.

Juguen molt alegres

mentre van baixant,

i parlen d'aquell arbre,

tan maco i tan gran,

que les seves fulles

li cauen cantant.

I del sol i la pluja,

i d'aquells infants,

que ara les fan córrer,

amunt... i avall.

Són maques les fulles

que el vent va baixant.

El vent les estima,

els homes...no tant,

però elles no paren

d'anar amunt... i avall.

® Roser Segura i Riera | febrer 2023

En aquesta butaca

Seuen aquí,

les il·lusions,

els records,

els pensaments,

els somnis i l'alegria.

Aquí seu el meu cor

mirant els que m'estimen.

Recordant els anys

de treballs, de penes,

de paciència i...

de bones companyies.

Ha arribat un altre any,

la gent s'ha trobat

amb molta alegria,

amb rialles i petons,

raïms i música fina.

Jo estic asseguda aquí,

tot enyorant el meu gat

que a mi em feia companyia.

i esperant els sants d'Orient

perquè, jo sé que m'estimen,

com van estimar l'Infant

que va néixer a l'establia.

® Roser Segura i Riera | gener 2023